Rutes de senderisme / Senderisme

Ruta Santa Cristina d´Aro, passeig per la Vall d´Aro

Plànol de la ruta-Cortesia del Consell Comarcal del Baix Empordà-Turisme

Introducció.

Ruta circular que transcorre pels municipis de Cristina d´Aro i Castell d´Aro, a la comarca del Baix Empordà. Es un recorregut divers per l´interior de l´Empordà, on es combinen talls molt planers, amb vistes a la façana marítima de Platja d´Aro, en algun moment, i majoritàriament, paisatges per dintre de boscos de pins i alzina, molt propis d´aquesta zona.

Dades tècniques: desnivell, quilometratge, dificultats tècniques, estat del  terreny, durada del recorregut.

El desnivell acumulat serien uns 530 metres, ja que tot i que el punt mes alt no arriba als 350 metres, el recorregut enllaça tres pujades i baixades quasi de manera consecutiva. El desnivell de pujada es nota mes quan enfilem des de la Vall de Molins fins arribar a Roca Rovira, punt culminant del desnivell de la sortida, ja que son quasi 300 metres, tot i que a l´alçada del Golf d´Aro, hi ha un llarg tall molt planer.

El quilometratge de la sortida serien aproximadament entre 18 i 20 quilòmetres, varia segons les fonts consultades.

No hi ha cap dificultat tècnica. El terreny presenta irregularitats, a la part final del recorregut –de Roca Rovira a Cristina d´Aro-, ja que es una baixada molt directa i el terra es de tipus saulós, típic d´algunes zones de l´Empordà prop de costa, que es molt relliscós. Cal anar en compte i mes quan el terra pugui estar mullat.

La durada del recorregut serien uns 4.30 hores a un ritme tranquil, sense comptar parades.

Època recomanada.

En general, qualsevol època es bona, a excepció de l´estiu, ja que es un recorregut molt exposat al sol. Hi ha algunes fonts del recorregut, però no podem assegurar que tinguin cabdal per refrescar-nos. Al punt de sortida i arribada –l´antiga estació del Carrilet a Santa Cristina d´Aro-, que es l´oficina de Turisme, hi ha una font per refrescar-nos.

Pals indicadors

Altres consideracions. Senyalització i dificultat en seguir la ruta.

La ruta està senyalitzada íntegrament, i transcorre combinant dos PRC, el 110 i el 116, i dos senders locals El Baix Empordà es una zona molt ben senyalitzada per la pràctica del senderisme. No obstant, en aquesta ruta hem trobat seriosos problemes en alguna zona concreta del recorregut. La senyalització combina tant pals indicadors, com els senyals de colors. Al ser una zona amb molt d´alzina surera, pensem que això fa que alguns senyals hagin pogut desaparèixer.

En la baixada del coll de Fenals fins la Vall de Molins, i en alguns trencants, l´opció mes segura es seguir la pista principal, ja que la senyalització es molt de tant en tant.

En la baixada de Roca Rovira a Santa Cristina d´Aro, sobretot quan hem deixat enrere la part de baixada mes pronunciada, hi ha veritables problemes per trobar marques, i per endevinar el camí correcte. Opcionalment, trobarem marques amb pintura vermella, que no segueixen el PRC-110, però que ens deixen a Santa Cristina d´Aro, com vam poder comprovar.

Descripció de la ruta.

Oficina de Turisme de Santa Cristina d´Aro-Estació del Carrilet

La ruta surt de l´antiga estació del tren de via estreta que enllaçava Sant Felíu de Guíxols amb Girona. Avui es l´Oficina de Turisme de Santa Cristina d´Aro, i forma part de les Vies Verdes, el conegut Carrilet de Sant Feliu de Guíxols a Girona. Aquesta oficina, te una font, serveis sanitaris, però cal comptar que els horaris, segons les èpoques, ens la podem trobar tancada.

El nostre camí s´inicia seguint el camí de terra, i que compartirem amb molts practicants de la bicicleta, per la qual cosa hem d´anar en compte. Durant uns 2,5 quilòmetres, anirem seguint aquest carril, molt planer, per arribar a l´antiga estació de Castell d´Aro, i que forma part del PRC-110. El recorregut arriba a una zona industrial, ja dintre del terme municipal de Castell d´Aro i un xic mes enllà, i sempre recte, arribem a l´antiga estació de tren.

Es una curiosa estació, ja que al seu voltant, hi ha unes petites vies de ferrocarril, per on circula a determinades hores, un tren de miniatura.

El Feliuet”, el tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona.

Aquest tren de via estreta -inicialment una amplada de 75 cm, que posteriorment, a principis de la dècada dels 60 va ampliar fins a un metre-, comunicava aquestes dues poblacions, en un trajecte de 37 quilòmetres, i que servia per comunicar els pobles de la costa i el port principal -Sant Feliu de Guíxols- amb la capital, que també ajudava a la indústria surotapera de la zona, amb el transport de mercaderies, però també responia a un creixent turisme, interessat en les fonts d´aigua mineral i a les platges, que encara no patien l´efecte del turisme massiu, en que va esdevenir el fenónem de la Costa Brava.

Va entrar en funcionament al 1892 i va deixar de fer-ho el 10 d´abril del 1969. Trigava 2 hores per fer el recorregut.

Abans del seu tancament va haver intents d´enllaçar aquest tren amb el d´Olot a Girona, mitjançant un enllaç a Girona, però finalment no es considerar convenient. Primer es va tancar el tren d´Olot i després el de Sant Feliu.

Aquest tren va rebre per part de la gent forània, i de forma simpàtica, diversos noms: el Trenet, el Carrilet o el Feliuet, que va fer molta fortuna.

(Informació obtinguda de les webs http://www.iguadix.es i http://www.gencat.cat)

Conegut com el Tren Petit o Feliuet

Just passada l´estació, trobem un pal indicador. Aqui hem de deixar el PRC110, i hem d´agafar un sender local, que ens ha de portar al mirador de Roques Martines. Hem d´anar cap a l´esquerra, creuar la carretera i seguir les marques del sender –verdes i blanques-, que ens van orientat pel mig dels carrers, per dintre del poble. Durant una bona estona, trepitjarem asfaltat, ja que hem de deixar enrere el poble, però també hem de superar una urbanització.

Passem pel carrer del Sol, pel carrer de la Coma i pel passeig del Castell i del Mar fins arribar al carrer de Crota, on trobem un nou senyal. Seguim cap a l´esquerra seguint les marques del sender local, fins arribar al carrer Vista Alegre, on fem una llarga pujada, fins que arribem a un mas, anomenat Fenoi. Just a l´entrada del mas, unes escales a la nostra dreta, ens fan deixar enrere la urbanització i l´asfalt, per ficar-nos per la falda de la muntanya. Una pujada que ens durà a Roques Martines, que a la nostra dreta, es un petit mirador de tota la vall d´Aro.

Vall d´Aro Panoràmica-cortesia Càmping Vall d´Or

Davant nostre, Platja d´Aro; a l´esquerra Palamós i a la dreta Sant Felíu de Guíxols. No es un mirador gaire còmode ni fàcil d´accedir, ni tampoc recomanable per gent amb molt de vertigen.

Tornem al camí i uns metres mes enllà, trobem un pal indicador, que ens indica el nostre proper objectiu; la vall de Molins. Estarem una estona baixant per una urbanització, amb vistes a Palamós i Calonge. Compte: en un moment determinat, la baixada no continua per la carretera asfaltada, sinó per un petit corriol, per tornar a baixar de nou, per la urbanització.

Arribem a una nova cruïlla, un cop feta la baixada. En terreny molt mes planer, seguim ara el PRC-116 i agafem un tall de carretera asfaltada. Just abans d´arribar a una zona residencial, anomenada Cim d´Aro, hem de girar a la nostra dreta per una pista forestal, que mica a mica, ens ficarà per dintre de la vall. Estem en una zona boscosa, molt solitària i poc transitada. El paisatge, tot i no estar al cobert, es de molta vegetació. Passem pel costat de la font del Gat, amb una petita taula de pedra. Lloc molt descuidat, i tampoc sabem on trobar la font. Mica a mica, fem pujada per arribar al coll de Fenals, al costat d´un mas.

Riera de Molins

De Coll de Fenals a la Vall de Molins.

Hem fet quasi 10 quilòmetres. Ara hem de fer una llarga baixada. Es una part maca de fer. Lloc solitari i poc transitat, agafem la pista, seguint les indicacions del PRC. Trobem algunes dreceres a la nostra esquerra, però seguim la pista principal fins arribar a la vall de Molins.

Aquest racó rep el seu nom per la seva història vinculada a l´aprofitament de la riera de Molins, que passa per aquest punt, i que, en temps antics, amb molt mes cabdal, estava plena de molins fariners, que actualment no funcionen. Tot i que si seguim el camí indicat, no veiem a primera vista cap, es poden trobar el molí de les Roques, el molí d´en Lluís, el molí Cremat i el de Mesamunt, datats dels segles XVII o XVIII. Es un lloc que no està ben cuidat per part de l´entitat responsable.

Santa Maria de Fenals

De Vall de Molins a l´esglèsia de Santa Maria de Fenals.

Durant la baixada de coll de Fenals a la vall de Molins, ja hem vist a la nostra esquerra l´esglèsia, que domina tota la vall, en un punt ben estratègic. Situats davant el pal senyalitzador de Vall de Molins, hem de cercar el sender local que ens portarà a l´esglèsia. El trobem a la nostra esquerra, uns quantes desenes de metres enllà.

Aqui comença una costeruda pujada, que no ens donarà gaire descans, fins arribar a prop del Golf d´Aro. L´esglèsia ens queda a uns 720 metres, per tant, hi arribarem ben aviat.

Quan som a tocar, trobarem a la nostra esquerra, una desviació per visitar la font d´en Marsillach. Nosaltres seguim uns metres cap amunt, i al costat del mas Monjo o can Castelló, hi ha l´esglèsia de Santa Maria de Fenals, d´origen romànic, d´una sola nau i amb decoracions llombardes. L´esglèsia es troba tancada, i restaurada en algun punt, amb un criteri molt dubtós. El lloc convida a contemplar el paisatge, tancat de la vall, molt verd d´una banda, però trencat en una altra banda, per una urbanització molt poc agraciada. Podem contemplar part de les Gavarres al nostre fons.

De Santa Maria de Fenals a Roca Rovira.

Aquesta part es la mes feixuga del recorregut, una pujada directa i llarga, que ens proporciona també alguna bona perspectiva del port de Palamós, i del Puig d´Arques amb el seu conegut radar meteorològic. Anem per una pista, sense pèrdua, ampla, i envoltats de pins. Es un trajecte agradable, i que finalment ens farà arribar a una carretera asfaltada. Som davant el Golf d´Aro. El seguim cap a la nostra dreta, seguint el senyal del sender local, en direcció a Roca Rovira. Davant nostre, podem veure un petit llac artificial, amb un menhir al davant. Es diu Pedra de les Goges. Durant una bona estona seguirem la carretera, al costat del reixat del club de golf. Un lloc ben exclusiu!

Quan sembla que mai s´acaba aquest camp de gespa adalt de la muntanya, trobem en una baixada, un nou senyal indicatiu. D´una banda, tenim l´opció d´anar Roca Rovira, o bé, seguir el PRC 110, en direcció de tornada a Santa Cristina d´Aro.

En aquest moment, portem ja 15 quilòmetres, i només ens quedarien 3 per arribar al punt de sortida de nou. Anar a Roca Rovira, son 5 minuts, encara que el senyal posi 10. No aporta gens de nou. Hi ha una vista molt limitada, i el lloc es molt petit. Recomanem directament la baixada.

Un camí complicat, perquè el terra es molt relliscós, saulós, i anem pel mig d´una torrentera. Es estret i cal vigilar de no relliscar en el lloc menys previst. Després d´una llarga baixada, molt atapeïda de vegetació, arribem a una pla, molt descobert. Aqui girem a l´esquerra, i comencem a veure que els senyals son ben escassos. Un cop passats per sota d´una línia d´alta tensió, arribarem a una cruïlla, on no veiem clar quina opció agafar.

Hem d´anar molt en compte, ja que en la nostra sortida, no vam trobar senyals propers. Tots dos camins son en baixada. Per l´esquerra continuaríem pel PRC110, i per la dreta, veurem uns senyals vermells. En ambdós casos, arribarem –encara que la opció del PRC es mes curta-, a Santa Cristina d´Aro.

Anècdotes.

Trobem un cotxe estimbat en la baixada de Roca Rovira a Santa Cristina d´Aro. No acabem d´entendre com pot haver acabat aquest vehicle, en un lloc tant estret. Tot un misteri!

Nom dels participants. 7

Recursos web:

Ajuntament Santa Cristina d´Aro

Club de golf Golf d´Aro

2 thoughts on “Ruta Santa Cristina d´Aro, passeig per la Vall d´Aro

  1. No l’aconsello, sincerament no van semblar que fossin uns 20 km sinó molts més, no vaig gaudir de la ruta tal com esperava, en general és avorrida, no trobes a ningú, passes per urbanitzacions una bona estona. Aixó sí! a Roques Martines si que val la pena fer una parada i gaudir de les vistes meravelloses de la costa.

    M'agrada

    • Hola. Gràcies pel teu comentari. Jo personalment tampoc vaig quedar satisfet, però només tenia les explicacions de la guia -editada pel Consell Comarcal del Baix Empordà-, i evidentment, no t´ho “venen” com realment es. Respecte al quilometratge, es el que indica la guia, i es va seguir escrupulosament, fins quasi arribar de tornada al poble, en que nosaltres vam fer un xic mes per culpa d´una defectuosa senyalització. Com a valoració personal, a mi em va agradar el tall de la vall de Molins. Es un racó enmig dels boscos, i s´agraeix no veure gaires urbanitzacions!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s