Rutes de senderisme

Ruta de Pardines al Puig Estela

El cim del Puig Estela

Ruta circular que transcorre integrament pel municipi de Pardines –Ripollès-, gaudint de vistes panoràmiques del Pirineu gironí, fent el cim del Puig Estela, amb opció d´allargar-ho i combinar-ho amb altres opcions.

Data de la sortida.

Aquesta sortida es va fer el dia 9 de setembre de 2012, amb sol i amb una temperatura ideal, tot i que en horari de tarda, els núvols de tempesta varen fer acte de presència, provocant algun ruixat en el tram de baixada.

Dades tècniques: desnivell, quilometratge, dificultats tècniques, estat del  terreny, durada del recorregut.

  • Desnivell.

Es una sortida amb un desnivell de pujada notable, poc mes de 800 metres, tot i que es fa mes present l´esforç físic un cop passada la barraca de l´Orri vell i enfilant cap al coll de Pal i, sobretot, la pujada sostinguda fins arribar a la carena que ens porta al Puig Estela. Un cop fet el cim, es pot dir que la resta de la ruta es de baixada, però mes accentuada que la pujada.

  • Quilometratge.

Aproximadament uns 16 quilòmetres, encara que podem escurçar el recorregut sortint de l´ermita de Santa Magdalena de Puigsac, a prop del nucli de Vilaró.

  • Durada del recorregut.

Unes 5 hores, amb un ritme normal per gent acostumada a caminar.

  • Dificultats tècniques.

En general, no hi ha cap dificultat tècnica.

Estat del terreny.

La ruta combina talls per pista encimentada –de Pardines fins l´ermita de Santa Magdalena de Puigsac-, pista de terra –de l´ermita fins la barraca de l´Orri Vell i gran part del camí de tornada-, camins de bon fer i corriols pel mig dels prats.

Cal anar en compte en aquest tipus de terreny en èpoques humides ja que pot donar alguna sorpresa –relliscades-.

Època recomanada.

Es una ruta molt exposada a les condicions climàtiques, i hem de tenir en compte les variacions del temps en zones d´alta muntanya, que poden fer-ho de manera molt brusca.

A l´hivern es pot gaudir de la ruta amb raquetes de neu, en gran part del seu recorregut.

Altres consideracions. Senyalització i dificultat en seguir la ruta.

Podem fer la sortida des del poble de Pardines o bé del nucli de Vilaró, que està al costat de Pardines.

Per accedir a Pardines implica passar per dintre del municipi de Ribes de Freser. Està força ben indicat, en general. La carretera es estreta i en algun punt cal anar en compte si ens trobem algun vehicle en sentit contrari.

Per accedir a l´ermita de Santa Magdalena del Puigsac, podem fer-ho des de Vilaró o bé per dintre del poble de Pardines. Si escollim anar per Vilaró, hem d´agafar una pista estreta que abans d´arribar a Pardines, ens assenyala a la nostra dreta la drecera per arribar al càmping. Passem el càmping, i el nucli de Vilaró i seguim la pista encimentada fins arribar a l´ermita, on podem trobar algun lloc per deixar el cotxe. Al costat hi ha un establiment de turisme rural, la qual cosa ens pot complicar en certes èpoques trobar plaça. Si seguim la pista, mes endavant trobem un petit raconet habilitat on es poden estacionar diversos vehicles.

Si anem per dintre de Pardines, trobem una drecera per dintre del poble, i ens porta per una pista encimentada molt estreta, que en una part important es el mateix recorregut que fem a peu.

La ruta segueix en gran part un recorregut senyalitzat amb marques grogues d´Itinerannia. Al recorregut de tornada –des de la portella d´Ogassa fins Santa Margarida- coincideix amb marques vermelles que formen part del recorregut popular i mes clàssic per anar i tornar al Taga.

A diferència d´altres experiències amb rutes d´Itinerànnia, en que la senyalització es molt correcta i permet seguir la ruta amb certa tranquil·litat, en aquest cas, es tot el contrari. Hi ha algun canvi de sentit molt poc visible, marques quasi inapreciables i manca de senyalització en llocs com al pla de la Llagona, en que els diferents corriols porten a confusió.

Descripció de la ruta.

Si sortim de Pardines, ens hem situar a la plaça Padró, on hi ha l´Ajuntament i al costat d´un petit bar. A la nostra esquerra agafem un carrer, que passa al costat d´una font i de l´esglèsia de Sant Esteve de Pardines. Seguim pel carrer Camprodon, fins trobar un pal senyalitzador, i seguim el camí a Santa Margarida. Sortim de seguida del poble, per una petita pista encimentada. De seguida trobem una desviació al nucli de Llavanera a la nostra dreta, i al cap de poca estona, trobem una drecera a la nostra dreta que porta a la collada Verda i Ribes, que deixem enrere.

Ermita de Santa Magdalena

La pista va baixant acostant-se al riu Segadell. Envoltats i protegits dels arbres, passem pel pont Margó i deixem a la nostra dreta l´accés al mas El Casot. La pista va pujant mica a mica, fent giragonses, fins que arribem a l´ermita.

Seguim per la pista de terra cap a amunt. Passem pel costat d´una casa de turisme rural, fins que arribem a un trencant, on hi ha un pal indicador. A la nostra esquerra, hi ha el camí que porta al Coll de Pal-Puig Estela i a la dreta i en pujada al coll de Bac-Taga.

Continuem per la nostra esquerra i a la nostra tornada ens tornarem a trobar en aquesta cruïlla. Seguim la pista poca estona, fins que poc abans de creuar un petit torrent en un revolt, veiem a la nostra dreta un corriol que es fica per dintre de la vegetació –hi ha un petit pal senyalitzador amb la marca groga-. Agafem aquest corriol que ens porta a un prat, on no hi ha gaire clar el camí. Agafem com a referència un filat a la nostra dreta, sempre en clara pujada, fins que arribem a un pla conegut com Foranques, a on hi ha una petita zona d´aparcament, al costat d´unes bústies pel masos de la zona.

Seguim rectes ara, per una pista que primer fa pujada, per després una llarga baixada i finalment una pujada decidida, i que ens va oferint una visió cada vegada mes panoràmica del Pirineu gironí i de la carena del Puig Estela i el Taga. Deixem enrrera la part boscosa per veure ja clarament la carena del Puig Estela i del Taga. Arribem al collet de Puillangort.

Tenim ja al davant nostre i a poca distància la barraca de l´Orri Vell, al costat de prats. Seguim la pista principal i passem pel seu costat i d´un bassal. Podem trobar l´estany del Tarter per les rodalies.

I vet aquí que comencen els problemes per seguir la senyalització: si seguim la pista principal, podem trobar molt de tant en tant, els senyals grocs, però d´acord amb el gps, no correspondrien amb el sender d´Itinerannia. Seguint aquesta pista, mica a mica ens anem apropant a la collada verda, i la pista queda com un seguit de corriols.

Les marques son molt escasses i arriba un moment que es complicat de trobar-les. En arribar a les mulleres de la collada Verda, i creuar un torrent, haurem de orientar-nos cap al sud-est, i encarant el coll de Pal que es veu al fons, punt d´encreuament de la Serra Cavallera i la carena del Puig Estela.

Es recomanable portar un gps en aquest tall o almenys una brúixola. Un cop arribats al coll de Pal, trobem el pal senyalitzador amb les diferents opcions. Tenim una vista panoràmica del Puigmal i la resta del cims del Pirineu gironí.

Coll de Pal

La ruta continua en pujada directa a la nostra dreta. Serà un tall exigent i costerut, fins que assolim la línia de la carena, en que fem alguna pujada i baixada, amb unes vistes impressionats. Tot i que anem fem camí per la carena, no hi ha cap perill i el camí es fa molt fàcilment. Al d´una estona, veiem el cim, com a un petit sortint arrodonit de la carena.

Haurem acabat la pujada i fet el cim del Puig Estela, i podem gaudir del paissatge tranquil·lament.

Seguint amb la vista aniríem baixant fins la portella d´Ogassa i el recorregut de pujada al Taga. Però la nostra ruta, es queda a la portella. Un pal senyalitzador destrossat, al terra, ens indica el lloc, però no ens aclara quina direcció.

Davant nostre, i en baixada, el Pla de la Llagona, creuat per diferents corriols i camins. Només trobem al mig del pla un altre pal, destrossat, que aclararia a ningú quin camí seguir. El mes fàcil es davant la portella i mirant cap a Pardines seguir rectes i en baixada continua, atravessant el pla, fins que trobem ja un camí amb marques vermelles i grogues, al costat d´un petits abeuradors.

A partir d´aquest moment, el camí ja no te pèrdua. Arribem al pla d´ull de Bou, on hi ha mes abeuradors pel ramat, i on ja el camí es una pista ben definida, i que no deixarem en continua baixada, fins arribar al trencall que havíem trobat després de passar per l´ermita.

Hem de seguir les marques vermelles, ja que just abans d´arribar i creuar el torrent del Vilarò, les marques d´Itinerannia es desvien cap a la nostra esquerra. Aquesta opció ens allargaria molt el camí de tornada a Pardines. En qualsevol cas, es sempre una opció a tenir en compte.

Un cop arribats al trencant esmentat anteriorment, ja coneixem el camí de tornada.

Valoració de la sortida.

Sortida molt recomanable, preferiblement a la primavera i finals d´estiu o principis de tardor, tot i que a l´hivern amb raquetes es també molt adient, sempre i quan anem amb gent acostumada i experimentada.

Implica un notable esforç per la qual cosa no es recomanable per gent gens acostumada a caminar. Es un lloc que sembla que es molt problemàtic en quan a desorientacions dels excursionistes.

Cal tenir molt present el pronòstic del temps.

Anècdotes.

Nom dels participants. 1

Recursos web:

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s