Gerlinde Kaltenbrunner, alpinista austríaca, nascuda a l´Alta Àustria, al 1970,  a Spital am Pyhrn, va assolir el passat 23 d´agost de 2011, el cim del K2, de 8.611 metres d´alçada,  amb la qual cosa completava la fita històrica, de ser la primera dona que pujava sense oxigen i amb estil alpí, a tots els cims superiors a vuit mil metres –que sumen catorze-.

La seva passió per la muntanya es va iniciar en el grup juvenil de la seva ciutat, dirigit pel mossèn Erich Tischler, que després de la missa dominical, aprofitava per emportar-se a Gerlinde a fer alguns dels cims mes propers al territori on vivia.

De seguida es va afeccionar a l´escalada, i amb el temps, s´ha convertit en una reconeguda especialista en escalada en gel. Dels pics i crestes del Sturzhan, a la vora d´on vivia, va agafar mes experiència quan es va traslladar a Viena a fer els seus estudis d´infermeria, on va ampliar el seu domini de l´escalada en gel.

Va estalviar diners amb la seva feina professional, per aconseguir participar en expedicions a l´Himalaia.

Al 1994, i quan comptava amb 23 anys, quasi va aconseguir el seu primer vuit mil, el Broad Peak, un cim situat a 8.027 metres, al Pakistan, però just en els darrers metres, va haver de desistir. No va ser l´única vegada que va haver de renunciar a fer cim.

En algunes zones, aquestes expedicions compten amb permisos temporals no renovables, dintre dels quals han d´intentar aconseguir el seu objectiu. No sempre resulta senzill poder fer-ho dintre de temps. Els imprevistos climatològics, de logística, personals, …

Gerlinde va haver d renunciar a banda del que hauria sigut el seu primer vuit mil, el Shisha Pangma( 2000), el Kangchenjunga( 2003), Everest( 2005), Lhotse( 2006), Dhaulagiri( 2007) i el K2, el cim que li faltava per completar el seu currículum, que va haver de renunciar en tres vegades, el 2007, 2009 i 2010.

La part tràgica de l´alpinisme.

No obstant, no han sigut aquestes les pitjors experiències que com a alpinista, ha hagut de viure.

Quan intentava fer el cim del K2, al 2010, el seu company d´escalada, el suec Fredrik Ericsson, va morir, i Gerlinde va decidir fer marxa enrere i prendre’s un temps de reflexió.

Al 2003, en una expedició multitudinària que liderada per l´alpinista Renzo Corona, va intentar fer el cim consecutiu de tres vuit mils –Nanga Parbat, Broad Peak i el K2-, va ajudar a salvar la vida de l´alpinista Damir Molgachev –juntament amb l´alpinista espanyol Inaki Ochoa de Olza- que va patir en l´ascensió un edema cerebral.

Al 2007, en plena ascensió al Dhaulagiri, es va salvar d´una allau que va caure sobre el campament base II, i de la qual varen resultar morts dos alpinistes espanyols, Santiago Sagaste i Ricardo Valencia.

Un dia per a la historia.

El 22 d´agost del 2011, a les 18.18, Gerlinde Kaltenbrunner es convertia en la primera dona que aconseguia fer els 14 cims superiors als vuit mils metres, sense ajuda d’oxigen, quan va fer el cim del K2, la segona muntanya mes alta del mon, situada a la zona del Karakorum, enmig del Pakistan i la Xina. Era la setena vegada que intentava fer el cim del K2, un dels cims mes difícils d´escalar, i participava en una expedició, juntament amb en Maxut Zumayer, Vassily Pivtsov i Darek Zaluski, que va trigar dos mesos en fer el cim.

Les picabaralles de l´alpinisme d’elit.

En les darrers temps, han sigut visibles certs enfrontaments  entre alpinistes de reconeguda fama. En algunes ocasions per la seva actitud arrogant i de manca de companyerisme, quan es troben amb companys d´altres expedicions amb dificultats.

Però també l´alpinisme femení, ha vist la polèmica de la cursa per ser la primera dóna en coronar els 14 vuit mils, entre la coreana Miss Oh i l´espanyola Edurne Pasaban, ja que s´havia qüestionat un dels cims fets per la primera. Cal dir que en aquest cas, i a diferència del cas de Gerlinde, es permetia l´ajuda de l’oxigen. Finalment Edurne Pasaban es oficialment qui consta que va arribar a fer els 14 vuit mils.

Gerlinde també es va trobar amb una certa polèmica amb l´alpinista italiana Nives Meroi, respecte a que aquesta arribés a fer el cim del Dhaulagiri.

Cronologia d´un èxit.

Per arribar a aconseguir aquesta fita, ha necessitat uns quants anys i moltes expedicions, que a vegades han aconseguit el seu fi i altres no. Us fem el detall:

1998: abril i maig, el Cho Oyu de 8.201 metres( Nepal).

2001: abril i maig, el Makalu de 8.463 metres( Nepal).

2002: abril i maig, el Manaslu de 8.163 metres( Nepal).

2003: juny, el Nanga Parbat, de 8.125 metres( Pakistan).

2004: al maig, l´Annapurna de 8.091 metres( Pakistan), i al juliol, el Gasherbrum I, de 8.068 metres( Pakistan).

2005: al maig, el Shisha Pangma, de 8.013 metres( Tíbet), i al juny i juliol el Gasherbrum II, de 8.035 metres( Pakistan).

2006: a l´abril i maig, el Kangchenjunga, de 8.595 metres( Nepal).

2007: al juliol i agost, el Broad Peak, de 8.047 metres( Pakistan).

2008: al maig, el Dhaulagiri I, de 8.167 metres( Nepal).

2009: al maig, el Lhotse, de 8.516 metres( Nepal).

2010: a l´abril i maig, l´Everest( Tíbet).

2011: a l´agost, el K2, de 8.611 metres( Xina-Pakistan).

Entrevista del diari El País a Gerlinde

Web Gerlinde Kaltenbrunner