Introducció.

Ruta circular que ens permet contemplar la part interior de la plana del Baix Empordà, des de l´atalaia de la Torre Moratxa o del cim del Rocamaura i la façana marítima de L´Estartit, amb el recorregut per les cales de Ferriol i Pedrosa, on podem aprofitar per fer un bany a les cales.

Data de la sortida.

Aquesta sortida es va fer el dia 25 de setembre de 2012, amb sol i amb una temperatura ideal, coincidint amb la Fira Pirates i Corsaris, que cada es celebra al poble de L´Estartit.

Dades tècniques: desnivell, quilometratge, durada del recorregut, dificultats tècniques, estat del  terreny.

• Desnivell.

El desnivell màxim que assolim a la sortida serien uns 225 metres, en fer el cim de Rocamaura –es opcional-, o els 220 metres de la Torre Moratxa. No obstant, el recorregut de les cales, ens obliga a fer baixades i pujades a cadascuna d´elles, per la qual cosa, el desnivell acumulat assoleix mes de 500 metres.

• Quilometratge.

Aproximadament uns 14 quilòmetres, tot i que les possibilitats son àmplies en quan a reduir el trajecte.

• Durada del recorregut.

Unes 4.30 hores, amb un ritme normal.

• Dificultats tècniques.

A la part d´interior, entre L´Estartit i el Rocamaura, no hi ha dificultat tècniques, excepte el tram de pujada opcional al Rocamaura, per les persones que tenen problemes amb la sensació de vertigen, donat que es un tram d´exposició aèria.

El tram per la part de les cales, presenta corriols pedregosos, en que no es fàcil de mantenir el ritme, cal anar en compte de no ensopegar amb les pedres. Es necessari anar ben calçat.

Molt de compte amb dies de forta tramuntana, ja que es una zona en que acostumen a donar-se fortes ràfegues.

• Estat del terreny.

La ruta combina part per carrers asfaltats, per dintre del casc urbà i per urbanitzacions, pistes de terra i majoritàriament camins i corriols, amb molta vegetació de sotabosc. La zona marítima presenta llocs molt pedregosos, en que la marxa s´alenteix.

Època recomanada.

Es una ruta molt exposada a les condicions climàtiques. Només a l´estiu, ens pot fer plantejar-nos de fer tota la sortida complerta. Per accedir a les cales, només es pot fer per accés des del mar o apropant-nos per alguna carretera asfaltada, que ens deixa a prop de cala Ferriol i cala Pedrosa.

Altres consideracions. Senyalització i dificultat en seguir la ruta.

En diverses ocasions, hem constatat les dificultats amb el GPS, per trobar el senyal del satèl·lit en aquesta zona, per la qual cosa, seguir un track o gravar la ruta, ens pot espatllar les nostres previsions.

En general la ruta està força ben senyalitzada –marques de senders locals i GR-92, pals indicadors-, però en confluir diverses rutes, en algun lloc, si no tenim clar el recorregut que fem, podem anar en una direcció contrària. En aquesta ruta, hi ha una part que no està senyalitzat, que correspon a a baixa de les proximitats del Rocamaura fins un pal senyalitzador on comencem la part de les cales. No presenta cap problema si seguim les indicacions que donem.

Recomanem sortir de L´Estartit i fer primer el camí que ens porta a Torre Moratxa i el Rocamaura –opcional-, i després la ruta de les cales. D´aquesta manera deixem pel final, la part mes atraient.

Descripció de la ruta.

Sortim del final i a prop del centre comercial del Passeig Marítim de L´Estartit, on podem deixar el nostre cotxe estacionat en algun lloc, ja que –fora de temporada alta i dies festius molt assenyalats-, hi ha força lloc per aparcar.

Podem agafar el carrer peatonal de Santa Anna, on hi ha gran part de la part comercial de la vila; al poc passem pel davant de la Torre del Rellotge, que es un antic record del passat dels “indians” de la vila –emigrants que varen fer les Amèriques al segles XIX-; l´esglèsia de Santa Anna, en arribar a la Plaça de l´Esglèsia. Seguim ara rectes per un carrer amb trànsit de vehicles, conegut com la carretera de Torroella, agafant el costat dret del carrer. Desestimem carrers que trobem a la nostra dreta – carrers Barcelona i Mediterrània-.

Pocs després de passar per la font de Santa Anna, i al costat del cementiri, trobem un pal senyalitzador, on el nostre camí gira cap a la dreta. Veiem al davant nostre, una pronunciada pujada d´escales, que haurem de fer. Tot i que no es veu a primer cop, son dos nivells d´escales. Suarem de valent fent aquesta pujada.

En aquesta pujada, ens endinsem en una zona d´urbanitzacions –algunes abandonades o en mal estat-. Primer arribem al carrer Rocacorba, i girem a la nostra esquerra per arribar al carrer Pirineus, on veiem unes altres escales, que ens duran al carrer Gavarres, on tornem a girar cap a l´esquerra, i anem deixant ja les darreres cases, fins que al mig del bosc, trobem un pal indicador que ens assenyala el sender local –marques blanques i verdes-, per arribar a la Torre Moratxa i el Roca Maura. El camí s´endinsa pel mig del bosc, en una bonica pujada per dintre de la pineda. Hem de seguir les marques verdes i blanques, ja que en algun punt trobem diferents bifurcacions.

El camí continua pujant, deixant la pineda, i arribant a una zona de garriga, on trobarem de diferents caminets, que en pujada i anant cap a la nostra esquerra, mica a mica, ens aniran apropant a Torre Moratxa, a on arribem reseguint la cinglera de la muntanya.

Haurem trigat uns 45-60 minuts.

Podrem veure i gaudir del paisatge. Les grans extensions de pineda i l´espectacular finca de la Torre Ponça, així com el massís del Montgrí. En dies clars, podrem veure el Canigó, la serra de l´Albera i les Salines, tota la façana marítima de l´Estartit, les Illes Medes, la gola del Ter, …

Torre Moratxa es una antiga torre de guaita, vinculada històricament amb els atacs dels pirates a les poblacions de la costa. Actualment està força deteriorada.

De la torre, podem seguir el corriol que en baixada, ens hauria de portar al proper punt de la ruta: el Rocamaura. El podem albirar des de la nostra posició, veient les antenes de telecomunicacions. Aquest corriol es estret, pedregós i cal vigilar amb les pedres que sobresurten en el camí. Arribarem al cap d´uns 10 minuts, al revol d´una pista.

Opció a fer el Rocamaura.

Si volem fer el cim, podem seguir la pista de terra que porta cap a les antenes, o bé, seguir els senyals del sender local, que ressegueixen a la nosta dreta la muntanya per la cinglera. Fer aquest cim, ens suposa uns 10 minuts mes. Tenim l´opció d´anar de seguir, i en baixada, el sender local, fins un pal indicador que anirem a trobar per l´altra opció.

Si ens volem estalviar aquesta pujada, seguim –ara sense seguir cap senyal-, per la pista a la que hem arribat, per la nostra esquerra i en baixada, fins que trobem en un revolt, un camí a la nostra dreta i en baixada.

Passem per sota dels fils d´una línia elèctrica, fins que ens tornem a trobar una bifurcació: seguim pel camí que ara tornar a baixar per la nostra dreta, i que mica a mica, ens apropa a la carretera que veiem propera. Poc després, veiem que al costat d´un arbre, i amb una fita, hi ha un corriol que a l´esquerra ens portarà directament al proper punt, on al peu d´una carretera asfaltada, trobem el pal indicador, que feia esment a l´opció de fer el Rocamaura.

Aquest pal està en una carretera que, en baixada porta a L´Estartit pels carrers de la vila, en 15 minuts. Seguim rectes i per la nosta esquerra, en direcció a les cales Ferriol i Pedrosa, com indica els senyals. Durant una estona, anirem per carretera asfaltada, i fent una pujada a estones feixuga, en llaçades, fins arribar adalt, on tornem a trobar un altre pal indicador.

En aquest pal indicador, trobem que cap a l´esquerra anem amb el GR-92 cap a L´Escala i Torroella de Montgrí; rectes, ens fiquem pel sender local i pel mig de la pineda, en direcció a les cales. Anem per la nostra esquerra.

Durant una estona, anirem per una pista asfaltada, molt planera. Poc després de deixar una petita pedrera tancada a la nostra dreta –al costat del camí-, trobem una bifurcació, amb un altre pal indicador: agafem camí del GR-92, direcció a Punta Ventosa-L´Escala, a la nostra dreta, i que deixa la pista, per ficar-se per dintre del pla.

Durant uns 750 metres, anirem per un cami ple de vegetació de sotabosc, fins que arribem a una altra bifurcació, on el sender local  ens mena a les cales Ferriol i Pedrosa.

Continuem pel GR92 rectes,  que mica a mica es va endinsant dintre de la pineda, fins trobar a uns 1.400 metres un altre indicador. Aqui hem d´anar en compte.

Hem de deixar el GR-92, per trobar les marques del sender local, a la nostra dreta, per un corriol  que entre els arbres, comença una decidida baixada, camí ja de les cales. Si seguíssim recte, trobaríem un altre indicador poc després, que en mig del clar del bosc, ens indica el camí a Punta Ventosa i L´Escala.

Trobem els senyals verd i blanc del sender local, que ens acompanyaran a la resta de la sortida. Aqui corriol es molt pedregós i baixa de manera decidida, i ens permet anar veient el monticle pedregós que protegeix cala Ferriol.

A mida que anem perdent alçada el camí es torna ombrívol, i ja a nivell de mar, es torna densament poblat de vegetació, fins que arribem, a la cala Ferriol.

Aquesta cala està plena de còdols de mida mitjana i petita, i resguardada pels illots de la cala. La calma domina en aquest lloc, però no hi llocs massa planers i de sorra, on poder-se seure o estirar-se. Es molt habitual trobar-se embarcacions en èpoques estivals que fan parada en aquest lloc.

El nostre camí continua per la banda contrària per la qual hem arribat, i seguim les marques del sender local, en una pujada constant i decidida: primer entre la pineda que a mica a mica, ens va fer guanyant alçada; després i en pujada mes decidida, amb vistes panoràmiques de la costa, i en una zona on sovint bufa la tramuntana, pel mig de vegetació baixa, fins que trobem un nou pal indicador, que el seguim en baixada, en direcció a cala Pedrosa. A mida que baixem pel corriol, podrem veure ja la coneguda illa Pedrosa, que protegeix també aquesta cala.

Però en la nostra baixada, ens trobem amb un lloc privilegiat on podrem admirar la coneguda Foradada, que es un túnel natural que travessa el que s´anomena del cap de Castell, amb una curiosa forma. La mida d´aquest túnel, d´uns 60 metres, permet que sigui atravessat per petites embarcacions, i acostuma a ser objecte de visita de moltes embarcacions turístiques que surten de L´Estartit.

El nostre camí continua fent baixada, per la pineda, fins que arribem a la petita cala Pedrosa. A diferència de Ferriol, el tamany es mes petit; no hi ha tanta presència de còdols, però per contra, la mar es molt tranquil·la en aquest lloc.

Sortim de la cala, pel corriol al davant de la cala, pel mig del bosc i durant una estona, molt planer, fins que trobem la desviació a la nostra esquerra, en que haurem de fer una pujada constant i molt directa durant una breu estona, fins que tornem a estar al nivell previ de la baixada a la cala.

Tornarem a trobar un nou pal indicador, i aquesta vegada anem per la nostra dreta, en direcció ja a L´Estartit. Seguim les marques del sender local, passem per alguna petita zona habilitada per aparcament de vehicles, fins que arribem a trobar-nos amb el pal indicador, que havíem fet just després de fer una pujada feixuga per una pista asfaltada.

Ara el nostre camí, fa baixada recte pel mateix lloc que abans havíem fet de pujada, fins trobar l´altre pal indicador pel que ja havíem passat, i en direcció ja L´Estartit arribarem en pocs minuts al centre de la vila, i molt a prop del carrer de Santa Anna.

Valoració de la sortida.

Sortida esplèndida on poder gaudir dels paisatges frondosament arbrats de pins, que podem admirar des de Torre Moratxa, com del litoral, la Gola del Ter, la platja de Pals, així com de les vistes i l´oportunitat de poder fer un bany a les cales, que ens permet el recorregut de la façana marítima.

Anècdotes.

Recursos( webs, Wikiloc, Cartografia/Bibliografia).

Ajuntament de Torroella de Montgrí-L´Estartit.

Track Wikiloc: