Breu introducció.
Ruta matinal per Llofriu, nucli que pertany a Palafrugell( Baix Empordà), que recorre zones boscoses, amb punts d´interés molt variats.
Dades tècniques:
- Durada de la ruta.
Aproximadament unes 2.30 hores, sense comptar parades, per a una persona acostumada a caminar.
- Quilometratge.
Aproximadament uns 9 quilòmetres.
- Desnivell de la ruta( màxim, acumulat, perfil).
El desnivell màxim son uns 150 metres; l´acumulat serien uns 190 metres. Es una sortida una mica irregular, però al ser pujades i baixades de poc desnivell, es poc destacable. La ruta es força suau, fins que arribem a la font de la Teula, en que comença la pujada mes notable, fins arribar al dolmen de Vinya Gran. La part final seria de baixada continuada fins arribar a les proximitats de Llofriu.
- Dificultats tècniques.
Cap de destacable.
- Tipus de senyalització.
No hi ha cap senyalització. Seria ideal portar un GPS, o bé seguir les indicacions d´aquesta guia. Hi ha moltes bifurcacions i cruïlles, i ens podem desorientar fàcilment, si no sabem per on anar.
- Estat del terreny.
En general, en bon estat. Tot i que a la zona propera a la font de la Teula, es troba molt a l´obaga i en dies de pluja o humits, hem de vigilar en algun tram concret, per les relliscades.
Època recomanada.
En general qualsevol època de l´any; a l´estiu no seria adequat.
Altres observacions( patrimoni arquitectònic).
Església de Sant Fruitós: d´origen romànic, l´actual edifici es una reconstrucció que es va fer al segle XVIII.
Descripció de la ruta.
Com arribar-hi: per l´autovia C-66, i abans d´arribar a Palafrugell, trobem una rotonda, i agafem la carretera senyalitzada, per arribar al petit nucli de Llofriu, a un parell de centenars de metres de l´autovia. Uns metres abans d´arribar al poble, trobem una petita zona d´aparcament a la nostra esquerra.
- Llofriu-Centre cultural Bassas Rocas( 00.00 hores)( 00.00 qm)( alçada 70 metres).
Sortim davant del centre cultural Bassas Rocas, a prop d´una petita zona d´aparcament per a vehicles. Seguim pel carrer del Ramal amunt. Deixem a la nostra esquerra el carrer Irene Rocas. Uns metres enllà trobem a la nostra esquerra, una petita zona enjardinada a la vora de l´església. Seguim rectes uns metres, i girem a l´esquerra, per carrer Ter, en baixada directa, fins arribar a peus de la riera grossa de Llofriu. La creuem, i agafem el camí a la nostra dreta, que passa per la vora d´un camps, fins arribar a una cruïlla a tocar d´un prat. A la nostra esquerra trobem un camí que s´endinsa dintre del bosc, que agafem i uns metres enllà, girem a la dreta, per un caminet entre els arbres, fins que, ben aviat, enllacem amb una pista, i la seguirem a la nostra esquerra.
Es un camí planer i ample, en direcció NE-E( nordest-est); trobem un camí a la nostra dreta que no agafem, i arribem amb una cruïlla amb una altra pista, just en un revolt, on hi ha un pi( 0,775 qm). Girem a la nostra dreta, i anem per una zona al descobert, en direcció S( sud). Arribem a una altra cruïlla( 00,953 qm), i anem per l´esquerra, fins arribar a l´alçada del mas Catalanet.
- Can Catalanet o can Regàs( 00.20 hores)( 1,36 qm)( alçada 89 metres).
Aquesta construcció es troba en un estat d´abandonament. Hi ha una part antiga i una altra, un intent de rehabilitació obra dels arquitectes Oscar Tusquets i Lluís Clotet, per Oriol Regàs, un dels membres de la Gauche Divine, a Barcelona.
Passem pel costat de la finca, i quan som a punt de deixar-la enrere, podem veure un rastre de corriol a la nostra dreta, que porta a la font del mas Jafre. Veurem un transformador de la línia elèctrica, i sentim la remor d´un petit rierol i arribem de seguida a la font( 1,48 qm), que va ser restaurada, per es troba, força abandonada.
Retornem al punt anterior, i seguim la pista, en pujada. Trobem el filat de la finca, i de seguida, veurem una construcció, també en estat d´abandonament, que es realment d´un disseny atrevit, donada la seva situació, envoltada de bosc, i aïllada.
- Belvedere Georgina( 00.25 hores)( 1,65 qm)( alçada 98 metres).
També es obra dels anteriors arquitectes, i la seva intenció era que “Las formas simples geométricas y rotundas en cenadores, rotondas y belvederes era la mejor que podíamos imaginar. Introducir una vivienda funcional en un belvedere paladiano parecía posible y generador además de insólitas superposiciones.”
Seguim per la pista, fins que arribem al costat d´una torre de la línia elèctrica. Deixem la pista, i girem per la dreta, agafant un caminet que fa lleugera baixada. Una mica endavant, fa una curta pujada. Seguim el corriol fins que veiem a una certa distància, can Trill. Sortim a una pista, i ens podem acostar al molí de can Trill, que es troba al mig del prat.
- Molí can Trill( 00.31 hores)( 1.94 qm)( alçada 98 metres).
Retornem del molí i seguim la pista en pujada, vorejant uns prats, en direcció SE(sud-est). La pista va fent pujada, per zona boscosa, fins que arribem al coll de la Morena.
- Coll de la Morena( 00.38 hores)( 2.37 qm)( alçada 123 metres).
Som en una cruïlla de camins. Hem de seguir la pista de la dreta, en lleugera pujada, en direcció SO( sud-oest). Trobem una pista a l´esquerra en pujada, que seguim i arribem a l´entrada a les galeries de les Mines de Torrent.
- Mines de Torrent( 0.40 hores)( 2,70 qm)
Trobarem enmig del bosc, dues entrades a les mines. “Un dels aprofitaments de recursos minerals de les Gavarres, conegut ja des de l’època medieval, era l’extracció de baritina i galenes argentíferes, molt riques en plom. Es practicava en diferents zones, essent la principal l’arc format pels termes de Vall-llobrega, Mont-ras, Llofriu, Torrent, Fonteta i la Bisbal. A Llofriu, la mina “Maria” encara produïa 27 t de galena l’any 1958. Al davant de les galeries i sota la línia elèctrica, les piles de pedres que veiem són runams de gangues, materials petris que acompanyen el mineral metal·lífer que no s’aprofitaven. Les reixes de seguretat a les entrades de les mines són dissenyades per no dissuadir als rats-penats de l’ús d’aquestes cavitats artificials com a refugis.”( cortesia www.naturalocal.net).
Trobem un plafó informatiu, davant el qual hi ha un camí ample que seguim en pujada; es va fent mes estret, i sortim a un camí desemboscat, per on passa la línia elèctrica. Seguim aquest camí en pujada directa, fins arribar al peu d´una línia elèctrica. Fem baixada, pel terreny ple de sots, i sorrenc fins enllaçar amb una pista.
Girem a la dreta en lleugera pujada. En un revolt, on veurem un senyal que posa “Àrea Privada”, agafem un corriol a la nostra dreta, que anirà voltant el que queda d´alguns pous de les mines de Torrent. Es un corriol estret, planer, fins que sortim a una pista( 3,37 qm), on trobem un alzinar al mig. Anem per la dreta, en direcció O-NO( oest nord-oest).
Mes endavant trobem una bifurcació de la pista, però seguim rectes; i poc després, tornem a trobar un camí a la nostra esquerra en baixada, que aquesta agafem. Uns metres enllà, veurem un corriol a l´esquerra, i una marca blava, que seguirem. Es corriol es estret, sense vistes i pedregós. Enllacem amb un camí mes ample, i el seguim a esquerra, fins que creuem un torrent i trobem una cruïlla a la nostra esquerra, que porta a la font de la Teula.
- Font de la Teula( 1.00 hores)( 3,98 qm)( alçada 110 metres).
De la cruïlla hem de pujada uns metres i de seguida hi som a la font. Es un lloc força abandonat. Hi ha una taula i seients de pedra, i la font es força gran, que ha sigut objecte de reformes en el decurs dels anys. Es troba en un lloc força ombrívol.
“La font, d’aigües ferruginoses, fou realitzada a finals del segle XIX. La propietat era de la família Barris, surers de Palafrugell. Fou restaurada als anys 40 per Joaquim Trill i, de nou malmesa i abandonada, tornada a restaurar el 1991.”( cortesia www.naturalocal.net).
Tornem al camí, i el seguim per on veníem. Es tornarà empedrat mes endavant. Passem un altre torrent, i enllacem amb un altre camí, que seguim a l´esquerra. Es un corriol molt tancat, en alguns moments la vegetació es densa, fins que comença a obrir-se, i torna a fer pujada. Aleshores fa llaçades; el camí es abrupte, amb sots i guanyem alçada de manera constant, fins que arribem a una cruïlla de camins( 5.19 qm). Seguim per la dreta en pujada.
Som al descobert, per un camí pedregós, i en pujada, fins que trobem un camí a la nostra esquerra, al costat del qual hi ha una fita. Es la drecera al dolmen de la Vinya Gran.
- Drecera dolmen de la Vinya Gran( 1.25 hores)( 5.40 qm)( alçada 200 metres).
Agafem aquest corriol, no massa evident, i una mica embardissat de vegetació baixa. No hi ha cap senyal. Seguirem uns metres, en un revolt, a la nostra dreta, trobem una fita, al davant d´una olivera. Hem d´agafar el corriol que pujada, i a pocs metres, trobem el dolmen.
- Dolmen de la Vinya Gran( 1.30 hores)( 5.68 qm).
Veurem un plafó informatiu. Es troba entremig dels arbres. “Sepulcre megalític situat a la carena que condueix al puig Vidal. Es tracta d’una galeria catalana en forma d’U. Fou excavat per Lluís Esteva i col·laboradors l’any 1966, i s’hi van trobar fragments de ceràmica, un penjoll de pissarra i un fragment de sílex.” ( cortesia naturalocal.net)
Tornem de nou a la cruïlla anterior, i seguim pel camí, que continua fent pujada. Trobem un corriol a l´esquerra però seguim rectes, fins quer arribem a una cruïlla de pista( 6,01 qm), i seguirem a la dreta, i en baixada clara. En algun moment, podrem entreveure les Illes Medes, si tenim un dia clar.
Arribem a una nova cruïlla, i seguim per la dreta en baixada, per la pista ampla. I molt agradable. Trobem un camí a la dreta, però seguim rectes; una estona després, la pista conflueix amb la línia elèctrica, davant la Barraca d´en Roses( 7,26 qm) i anem per la dreta en baixada. Hi ha una pista a l´esquerra, però seguim rectes. Passem pel costat d´uns prats, i poc després a una zona cimentada, i creuem un torrent.
Una nova cruïlla, en el revolt de la pista, i seguim rectes a l´esquerra en pujada.
Passem pel davant del mas can Pi. Un cop passat el mas, el camí es fa cimentat, i arribem de seguida a l´entrada del mas Roma. Passem pel davant d´un altre mas, molt bonic de pedra, i ja som molt a prop de Llofriu. Tenim la riera grossa a la nostra dreta, i passat un parell de cases mes, arribem al carrer Ter, pel qual ja havíem passat al principi( 8.35 qm). Fem pujada i ens desviem pel carrer Roca i Romaguera, fins que arribem a la plaça de l´església. Es un entorn molt bonic, ja que es troba molt ben arranjat i net.
Davant nostre tenim l´església de Sant Fruitós. La rodegem i arribem a la zona enjardinada que havíem vist al principi. Sortim al carrer del Ramal, i arribem de seguida al punt de sortida.
- Centre Cultural Bassas Rocas( 2.10 hores)( 8.54 qm).
Valoració de la sortida.
Passejada matinal, sense cap dificultat especial, ideal per qualsevol època de l´any, menys a l´estiu, encara que es una sortida força a l´ombra. El punt mes atractiu es la passejada pel petit nucli de Llofriu. Molt net i ben cuidat.
Anècdotes.
Data de la sortida.
02/11/2018.
Recursos( Webs, Wikiloc, Galeria fotografies, Cartografia/Bibliografia).
Llofriu-Ajuntament Palafrugell
Track Wikiloc: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/llofriu-font-de-la-teula-dolmen-vinya-gran-30166364
Nota: la durada i el temps entre cada punt descrit a la ruta es orientativa i es vàlid per a gent acostumada a caminar; la descripció de la ruta correspon al moment de fer-se o de la seva revisió. No garantim ni ens fem responsables de possibles canvis al traçat.
Senderisme Girona 